Hidrocarburs gaseosos totals
Hidrocarburs
Ficha técnica
HIDROCARBURS (HₓCy)
Són compostos orgànics formats exclusivament per carboni i hidrogen. L'estat físic dels hidrocarburs depén de la seua estructura molecular i en particular del nombre d'àtoms de carboni que formen la seua molècula.
Són gasos importants des del punt de vista de la contaminació atmosfèrica, ja que afavorixen la formació de reaccions fotoquímiques. Els hidrocarburs són contaminants primaris que s'oxiden en la troposfera en presència d'oxigen atòmic (O), el radical hidroxil (OH) i ozó (O₃) per a formar contaminants secundaris.
HIDROCARBURS GASOSOS TOTALS (HCT)
Quant als hidrocarburs en general, el Decret 833/75 establix uns criteris de qualitat de l'aire per a estos compostos, expressats com a n-hexà.
D'esta manera, s'establixen mesuraments dels hidrocarburs gasosos totals (HCT) per a determinar si els valors de concentració d'estos compostos en l'atmosfera aconseguixen els valors marcats com a situació admissible.
METÀ (CH₄)
De formula química CH₄, el metà és l'hidrocarbur més abundant en l'atmosfera. El seu principal embornal és el radical hidroxil present en l'atmosfera.
El metà s'oxida donant lloc a CO₂ i vapor d'aigua, gasos d'important:
- Efecte d'hivernacle
HIDROCARBURS GASOSOS NO METÀNICS (HNM)
Apareixen altres grups d'hidrocarburs en atmosferes urbanes els quals es resumixen agrupats a continuació:
| Grup | Compost | |
| HC. alifàtics | Alcans | Età |
| Hexà | ||
| Alquens | Eté | |
| Propé | ||
| Isopropé | ||
| Alquins | Acetilé | |
| HC. aromàtics | Benzé | |
| Tolué | ||
| Xilé | ||
Efectos
Vegetació
Els hidrocarburs que provenen de l'atmosfera en depositar-se en la superfície del sòl queden retinguts, alterant les característiques d'este, i per tant, poden afectar la vegetació que es desenrotlla en este sòl.
Els hidrocarburs ocasionen danys indirectes per la seua capacitat per a crear radicals lliures a partir d'una reacció amb el radical hidroxil (OH) i la seua posterior participació en reaccions productores de:
- Ozó troposfèric
- Peroxoacetilnitrats
- Altres contaminants secundaris relacionats amb el 'smog fotoquímic'
Salut
Els compostos aromàtics, quan s'inhalen en gran quantitat poden ocasionar trastorns en el sistema respiratori irritant les membranes mucoses. Estos compostos aromàtics i els seus productes d'oxidació són a més precursors de partícules fines en àrees urbanes.
Un dels hidrocarburs més representatius és el benzé, sobre el qual s'han adoptat mesures legislatives específiques per al control de la seua presència en l'atmosfera.
Fuentes
Realitzem una distinció dins de les fonts atesos els diferents grups d'hidrocarburs que hem considerat.
FONTS DE METÀ (CH₄)
Naturals
El metà (CH₄) és l'hidrocarbur emés a l'atmosfera en major quantitat. La seua concentració és anormalment elevada, la qual cosa es deu a la seua considerable producció natural en la descomposició bacteriana anaeròbia de la matèria orgànica i al seu despreniment en zones geotèrmiques, depòsits de carbó, gas natural i pous de petroli. Tot això porta a concentracions elevades d'este gas en l'atmosfera i una vida mitjana per a este compost d'uns vint anys.
Antropogèniques
Quasi la mitat del metà expedit a l'atmosfera es pot relacionar amb les activitats humanes, tal com s'indica a continuació:
- Plantacions agrícoles com el cultiu d'arròs.
- Explotacions ramaderes.
- Fuites de biogàs en abocadors de residus.
- Processos d'explotació d'activitats mineres carboníferes.
- Processos de combustió, especialment en motors de vehicles.
FONTS D'HIDROCARBURS NO METÀNICS (HNM)
Naturals
També es produïxen hidrocarburs d'este tipus a partir de l'activitat metabòlica de la vegetació (principalment isopré i monoterpens), i a partir de l'activitat microbiana.
Antropogèniques
La major part d'hidrocarburs considerats en este apartat procedixen principalment de diferents fuites dels vehicles de motor.
Existixen diversos hidrocarburs, com el n-hexà, el benzé, el tolué i el xilé que s'utilitzen comunament com a dissolvents en la indústria del moble i en la fabricació de pintures i vernissos.
Límites
LEGISLACIÓ
Reial Decret 1073/2002, de 18 d'octubre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l'aire ambient en relació amb el diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, òxids de nitrogen, partícules, plom, benzé i monòxid de carboni. Concretament per al benzé, transposa la Directiva 2000/69/CE.
El Reial Decret establix els valors indicats a continuació.
Valor límit per al benzé, expressat en µg/m³
| Període de mitjana | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | |
| Valor límit per a la protecció de la salut humana | Any Civil | 10 | 10 | 10 | 10 | 10 | 10 | 9 | 7 | 8 | 6 | 5 |
El Decret 833/1975, del 6 de febrer, desenrotlla la Llei 38/72 de Protecció de l'Ambient Atmosfèric i establix els valors indicats a continuació. (Valors derogats l'1 de Gener de 2005 pel Reial decret 1073/2002)
Valors admissibles per als hidrocarburs (expressat com a n-hexà) en mg/m³
| Temps Mitjà | Concentració Mitjana |
| 24 hores | 140 |
| 30 minuts | 280 |