Ficha técnica
El diòxid de sofre és un gas bastant estable, incolor, no inflamable i molt soluble en aigua. En altes concentracions té una olor forta i irritant. És 2,2 vegades més pesat que l'aire, malgrat la qual cosa es desplaça ràpidament en l'atmosfera, i la seua vida mitjana és de 2 a 4 dies.
Efectos
El diòxid de sofre (SO₂) és un dels principals contaminants que, juntament amb l'òxid nítric (NOₓ) i l'amoníac (NH₃), forma part dels processos d'acidificació.
Salut
El diòxid de sofre pot causar, en altes concentracions, irritació d'ulls, mucoses i pell, encara que rares vegades s'arriba a concentracions elevades.
Vegetació
Els efectes en la vegetació varien depenent de la concentració de diòxid de sofre en l'atmosfera i del temps al qual estan exposades les plantes, encara que també poden influir la temperatura, la humitat i la sinergia amb altres contaminants.
Els principals efectes en la vegetació són l'esgrogueïsc de les fulles, necrosis i caiguda d'estes.
El SO₂ entra directament a l'interior de les fulles a través dels estomes, on la planta el transforma a formes assimilables per al seu metabolisme. Una concentració elevada de SO₂ impedix que esta transformació es produïsca amb suficient velocitat i inicia la ruptura cel·lular.
La sensibilitat dels diferents tipus de plantes a l'exposició al SO₂ en l'atmosfera varia considerablement, sent els líquens els més fàcilment afectats.
Materials
Un alt contingut de SOₓ en l'atmosfera causa danys a molts tipus de materials, bé directament o indirectament, provocant la corrosió de metalls com ara l'acer, zinc, compostos de coure, níquel i alumini.
Les boires d'àcid sulfúric procedents de la conversió catalítica del SO₂ i SO₃ en l'atmosfera, ataquen a materials de construcció com el marbre, la calcària i la pedra arenisca, provocant la degradació de patrimonis historicoartístic.
El SO₂ també és responsable de la degradació d'una altra mena de materials com el cuir i el paper, procés lligat a la formació de SO₃ i H₂SO₄, que provoca en última instància la hidròlisi de cel·lulosa i de les proteïnes del cuir.
Els danys en els materials depenen de condicions meteorològiques i de factors de contaminació, originant-se majors danys en zones industrialitzades, ja que s'han observat correlacions entre taxes de corrosió en metalls i concentracions de SO₂ en l'atmosfera.
Fuentes
Naturals
L'única font natural de SO₂ procedix de l'activitat volcànica, de les fumaroles, géisers, etc., i també de diferents processos biològics que es desenrotllen en els oceans i en els sòls. Estos poden donar lloc a SO₂ (com l'oxidació de compostos de sofre en la descomposició de plantes) o a SH₂, que posteriorment en l'atmosfera s'oxida a SO₂.
Antropogèniques
Les principals fonts d'emissió són les indicades a continuació:
- La combustió de carbó i petroli en processos industrials.
- Operacions de refinat del petroli.
- Metal·lúrgia, es produïx en l'obtenció de metalls a partir de sulfurs metàl·lics, a excepció del sulfur de ferro, a partir del qual s'extrau el sofre.
- El transport.
- Les centrals tèrmiques com a fonts puntuals de SO₂.
Formación
Els combustibles fòssils (carbó i derivats del petroli), així com els sulfurs metàl·lics, presenten sofre (S) en la seua composició, que es combina amb l'oxigen (O₂) donant lloc al diòxid de sofre (SO₂) en l'atmosfera.
- S + O₂ --> SO₂
En l'atmosfera també es troba en menor proporció (1-2% dels òxids de sofre) anhídrid sulfúric, SO₃, un gas incolor i molt reactiu que en condicions normals reacciona ràpidament amb l'aigua atmosfèrica formant àcid sulfúric. El SO₃ també es forma per la combinació del sofre dels combustibles amb l'oxigen en els processos de combustió. La quantitat produïda dependrà de les condicions de reacció, especialment de temperatura, en estos processos de combustió.
- SO₃ + H₂O --> H₂SO₄
Límites
LEGISLACIÓ
Reial decret 1073/2002, de 18 d'octubre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l'aire ambient en relació amb el diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, partícules, plom, benzé i monòxid de carboni. Concretament per al diòxid de sofre transposa la Directiva 1999/30/CE.
Este R.D. establix valors límit i un llindar d'alerta per al diòxid de sofre, com es resumix a continuació.
Valor límit per al diòxid de sofre, expressat en µg/m³
| Període de mitjana | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | |
| Valor límit horari per a la protecció de la salut humana | 1 hora. No podrà superar-se en més de 24 ocasions per any. | 500 | 470 | 440 | 410 | 380 | 350 |
| Valor límit diari per a la protecció de la salut humana | 24 hores. No podrà superar-se en més de 3 ocasions per any. | 125 | |||||
| Valor límit per a la protecció dels ecosistemes | Any civil i hivern (1 d'octubre a 31 de març) | 20 | |||||
Llindar d'alerta del diòxid de sofre
| Període de mitjana | Llindar d'alerta del SO₂ |
| 3 hores consecutives en llocs representatius de la qualitat de l'aire | 500 µg/m³ |
El Reial decret 1321/1992, de 30 d'octubre, que modifica al Reial decret 1613/1985, establix els següents valors límit per al diòxid de sofre. (Valors derogats l'1 de Gener de 2005 pel Reial decret 1073/2002).
Valors límits per al diòxid de sofre i valors associats per a les partícules en suspensió, expressat en µg/m³
| Període considerat | Valor límit per al Diòxid de Sofre | Valor associat per a les partícules en suspensió | |
| Mètode del fum normalitzat | Mètode gravimètric | ||
| Anual | 80 | >40 | >150 |
| 120 | ≤40 | ≤150 | |
| Mitjanes dels valors mitjans diaris registrats durant el període anual | |||
| Hivernal | 130 | >60 | >200 |
| 180 | ≤60 | ≤200 | |
| Mitjanes dels valors mitjans diaris registrats durant el període hivernal | |||
| Anual | 250* | >150 | >350 |
| 30* | ≤150 | ≤350 | |
| * No han de sobrepassar durant més de tres dies consecutius Percentil 98 de tots els valors mitjans diaris registrats durant el període anual | |||
El Reial decret 1613/1985, d'1 d'agost, establix valors guia per al diòxid de sofre. També establix valors de referència per a la declaració de situació d'emergència, per al producte de concentracions de SO₂ i partícules en suspensió. Els valors es resumixen en les taules indicades a continuació. (Valors derogats l'1 de Gener de 2005 pel Reial decret 1073/2002).
Valors guia per al diòxid de sofre expressat en µg/m³N
| Període considerat | Valors guia |
| Anual | 40-60. Mitjana aritmètica dels valors mitjans diaris registrats durant l'any |
| 24 hores | 100-150. Valor mig diari |
Valors de referència per a la declaració de la situació d'emergència de SO₂ i partícules en suspensió, expressat en µg/m³N
| Periode de referència | Valors d'Emergència | ||
| 1º grau | 2º grau | 3º grau | |
| 1 dia | 160 x 10³ | 300 x 10³ | 500 x 10³ |
| 3 dia | 125 x 10³ | 250 x 10³ | 420 x 10³ |
| 5 dia | 115 x 10³ | 230 x 10³ | |
| 7 dia | 110 x 10³ | ||